Quan un músic o grup fan una cançó, la seva màxima il·lusió és que amb el pas dels anys entri a formar part del cançoner popular, i deixi de ser d’ús exclusiu del grup. Per sort a nosaltres ens ha passat amb algunes de les cançons o melodies, i una d’elles és INANA

Quan nosaltes érem nens i anàvem al cau, a l’hora de menjar per donar pressa als intendents cantàvem “volem pa amb oli…”

Les cançons dins l’escoltisme, com és lògic, han anat variant i ara amb INANA li han posat una lletra, i també s’utilitza a l’hora dels àpats “tinc gana, tinc gana, tinc gana, tinc fam…” i amb diferents variacions.

Això vol dir que són melodies vives i que amb el pas dels anys poden anar variant.

El cau ens va donar molt: la solidaritat, el compromís, descobrir que un altre món era possible i a estimar la música, que amb el pas dels anys ens va servir per complir el nostre somni de fer un grup.

Lluís Fortuny – Companyia Electria Dharma

Text publicat originalment a l’agenda escolta i guia 2015 – 2016